Un Món Sense Fi

Ken Follet ens torna a dur a la fictícia ciutat de Kinsbridge i a la seva sumptuosa catedral a Un Món Sense Fi. Dos-cents anys més tard de Els Pilars de la Terra els descendents d’en Jack i l’Aliena es veuran enfrontats a noves amenaces, noves conjures polítiques i nous reptes arquitectònics.

La crítica a elogiat Follet i molts dels lectors de Els Pilars de la Terra han agraït aquesta segona part del que és se’ns dubte, el millor llibre de Follet. La nota negativa rau en que com diu el tòpic, el primer era millor. La sorpresa de trobar un llibre com Els Pilars de la Terra ja no existeix a Un Món Sense Fi. La trama ens aporta coses noves, però ja ens imaginem part del desenllaç final. El llibre està molt ben escrit, no negarem que Follet és un dels mestres de la narrativa del S.XX, però Un Món Sense Fi no arriba a la qualitat de la primera part. Les comparacions són odioses, però parlant clar, a mi em va agradar més el primer.

En tot cas, Follet ens demostra de nou la seva capacitat de documentació i els trasllada a una altra època, la seva descriptiva continua sent genial (de nou no tant com en Els Pilars de la Terra) i el desenvolupament dels personatges i les seves motivacions, magnífic. Els personatges de Follet no deixen de ser, més que bons i dolents, humans. Les persones que a priori poden semblar dolentes perquè si, a Un Món Sense Fi,  tenen la seva motivació, mínimament lògica, cosa que el lector agraeix. El món no és com ens explica Hollywood.

En resum, un bon llibre.